Vacances d’estiu…organitza’t!

Ja són aquí les vacances d’estiu… Tan desitjades per molts pares i mares i temudes per altres. I ara que els nens no tenen escola… què podem fer nosaltres per a entretenir-los tantes hores, setmanes i mesos?

Al llarg del curs escolar, sentim molts pares i mares queixar-se per la multitud d’activitats que tenen els nens al llarg de la setmana, les presses que han de fer per a poder “arribar a tot”, la intensitat al llarg de la setmana per a les famílies és aclaparadora. A això li sumem, la falta de temps per a fer coses que molts pares i mares manifesten al llarg dels mesos escolars.

Els nens necessiten un descans, el seu “petit gran cervell” es troba esgotat i la calor no l’ajuda a funcionar i rendir millor, per la qual cosa és necessari parar i descansar però, sobretot és necessari gaudir de no portar un rellotge contínuament sobre el cap que ens indiqui que hem de “córrer més” perquè no arribem.

Arriben l’estiu i les vacances

Doncs bé, aquesta calor ens indica que sí, han arribat l’estiu i les vacances i amb això arriba també l’oci, el temps lliure, la falta i canvis d’horaris, canvis en l’alimentació, el somni…un període en el qual les normes a casa són una miqueta més toves pel desgast que comporta passar més hores del dia junts i mantenir-nos ferms en les nostres normes… D’aquesta manera, després de viure “a la carrera” durant tot el curs és hora de parar, agafar aire, respirar i…organitzar. Sobretot organitzar.

Cada vegada que un nen té la possibilitat de triar ell mateix i decidir sobre la seva organització, la seva motivació és major, la qual cosa fa que el seu aprenentatge i desenvolupament siguin més fàcils.

La importància de tenir unes pautes

En moltíssimes ocasions, els professionals de l’educació i desenvolupament dels més petits fem referència a la necessitat d’unes rutines, unes normes i uns límits clars i concisos ensenyats amb afecte i respecte.

Encara que arribi l’estiu, el seu cervell no deixarà de necessitar aquests procediments, si no tot el contrari. Just en els períodes de més temps lliure, més hores “sense obligacions” o un horari “buit”, és quan els nens necessiten establir rutines, una major organització i planificar uns hàbits que els facin funcionar de la forma més adaptativa possible durant aquest període estiuenc llarg.

Per a planificar aquests hàbits, és necessari que els pares i mares estableixin unes pautes a seguir, amb la participació i elecció dels fills segons siguin les seves motivacions personals. És fonamental, que els nens participin d’aquesta planificació perquè així els resultarà més fàcil seguir les pautes.

Sempre hem sentit dir que el dia té moltes hores i que sempre hi ha temps per a tot, doncs bé…planificarem aquestes “moltes hores” i aquest “temps per a tot”. En un mateix dia, és necessari que els nens tinguin una miqueta de tot i igual que tenen oci i diversió… activitats que a nivell cognitiu no els suposen molt esforç perquè la motivació per a realitzar-les és bastant alta (per exemple: prendre’s un gelat, anar a la piscina, posar-me les unes o les altres sabatilles perquè avui no toca educació física…), caldrà establir altres activitats d’un altre tipus, que comportin un aprenentatge i un esforç major i que en disposar d’un “cervell menys estressat”, permetrà al nen aprendre-ho d’una forma més senzilla (exemple: ensenyar-los a vestir-se sols, preparar el got de llet de l’esmorçar, cordar-se els cordons de les sabatilles…). Repàs del ja après perquè la seva pràctica em porti a dominar-ho i a introduir aprenentatges nous.

Aprofitar el temps lliure per a noves activitats

Al costat d’aquesta mena d’activitats centrades més en l’autonomia del nen, és recomanable establir amb ell noves motivacions, que l’ajudin a aconseguir metes i aconseguir objectius nous que durant el curs escolar se’ns fan més difícils al no tenir el temps desitjat per a fer un bon acompanyament. Repassar aquelles activitats que ens resulten més difícils la resta de l’any o que els costa més aconseguir: aquestes sumes que sota la mirada del mestre i sota pressió em són més difícils de resoldre…o aquesta grafia que no acaba d’anar per on vull…o aquest idioma que em resulta complicat entendre…

Un model d’actuació molt freqüent entre els nens que entren en la segona infància és aprofitar els períodes vacacionals per a aprendre un segon idioma, bé anant de viatge a un país estranger o bé aprenent en el seu propi context. Doncs bé, és en aquest període de falta d’estrès, diversió i oci quan els nens troben més facilitat per a aprendre un segon idioma en qualsevol dels dos ambients, ja que és en aquests ambients quan el cervell té la possibilitat de prestar més atenció i concentració i augmenta la seva flexibilitat cognitiva.

No tot ha de ser oci desorganitzat, això ha d’anar de la mà d’unes pautes d’actuació, un guió de rutines que orientin al nen a saber què és el que passarà al llarg de l’estiu. Encara que hem de dir també que, aquest guió a vegades “haurà” no ser seguit i deixar-nos portar per la improvisació, tan necessària per a la nostra flexibilitat cognitiva.

En definitiva, es tracta de valorar les vacances d’estiu com un període d’aprenentatge, on la falta de carreres i estrès ens porta a estar més “disponibles” per a determinat tipus d’activitats. L’important és que aquestes rutines i aquest mode d’organitzar l’estiu no es limiti a un període estacional únic, sinó que, establim o formem un “estil educatiu personal i únic” que es repeteixi cada temporada per a la nostra família i que en arribar l’estiu, tots sapiguem com la nostra família funciona en aquests períodes estivals.