Ortografia catalana: les grafies s, ss, c i ç

L’ortografia catalana a les escoles de vegades és complexa. Quan parlem d’ortografia catalana ens venen al cap els diftongs, l’accent diacrític, l’apòstrof, les contraccions, etc.

En aquest article us volem parlar de la correcta escriptura de les grafies s, ss, c i ç.

Tal com ens expliquen a l’Institut d’Estudis Catalans:

S’escriu s

1. A inici de mot. Exemples: sabó, sempre, somiar.
2. A final de mot. Exemples: gos, autobús, arròs.
3. Entre consonant i vocal. Exemples: cansat, pensar, persona.
4. Entre vocal i consonant (sorda). Exemples: fusta, esquena, trist.
5. Entre vocals, en mots prefixats o construïts amb formes prefixades, a l’inici del segon component. Exemples: contrasenya, ecosistema, psicosomàtic.

Cal tenir present que, en el cas dels compostos patrimonials, la s va precedida de guionet: esclata-sang, gira-sol, penya-segat, poca-solta.

S’escriu ss 

1. Entre vocals que no siguin mots prefixats o construïts amb formes prefixades, a l’inici del segon component. Exemple: professor, discussió, professió.
2. En derivats formats amb els prefixos -sots i trans‑, davant d’un radical que comença per s: sotssecretari,  transsexual, transsiberià.
3. En els plurals de formació culta qualssevol i qualssevulla.

S’escriu c

1. A començament de mot: Exemple: ceba, celebrar, cicle, ciència, Cerdanya.
2. Entre vocals: Exemples: bicicleta, oceà, preciós. Remarquem especialment que s’escriuen amb c (i no amb ss) els mots amb les terminacions ‑ci, ‑cia i ‑cie precedides de vocal tònica, i llurs derivats. Exemple: Horaci, edifici, exercici. S’exceptuen casos aïllats com: cossi, gussi, ossi (derivat d’os), passi (de passar), potassi, Rússia.
3. Darrere de consonant: evidència, sincer, Barcelona, Múrcia.

S’escriu ç

1. A començament de mot, únicament en els mots çai ço.
2. Entre vocals. Exemple: lliçó,  plaça, puça,  Niça,
3. Darrere de les consonants l, n, p o r: Exemple: alçada, calçat, cançó, força, torçar; Gonçal,  Notem especialment que s’escriu ç en els noms derivats de verbs amb el sufix ‑nç(a) precedit de les vocals a i e. Exemple: aparença, assegurança, França. Però s’escriu s en cansa, dansa, defensa, pansa, pensa, que no són mots derivats. Semblantment, Bonansa, Mequinensa, Almansa.
4. A final de mot, s’escriu ç en mots aguts precedits de vocal, en noms com per exemple: arboç, beç, braç; en el singular d’adjectius d’una sola terminació, com per exemple: veraç, feliç, feroç, veloç, i en els adverbis en ‑ment que se’n deriven (que ja no contenen una [s] sinó [z] per sonorització davant la m: eficaçment, feliçment, veloçment), i en noms deverbals com: balanç, comerç,  enllaç, esforç.
5. També s’escriu ç final en mots aguts precedida de l, n o r: descalç, dolç, març, romanç, Llorenç.

Vols practicar l’ortografia catalana amb l’Editorial Nadal?

Els quaderns Ortofàcil són ideals per deduir les normes ortogràfiques.

Estan graduats en sis cursos i pretenen mitjançant uns exercicis complets i entenedors que els alumnes adquireixin els continguts ortogràfics del curs. S’inicia als alumnes a l’ortografia mitjançant uns exercicis fàcils, divertits i graduats que ajuden els nens a escriure correctament el vocabulari del curs.

Si vols aprofundir més en l’ortografia catalana, pots consultar la web de l’Institut d’Estudis Catalans.