Millora l’atenció i la concentració dels nens a l’aula

Alguns nens presenten dificultats per a mantenir l’atenció en una tasca concreta. Això pot deure’s a diferents causes com a ansietat, frustració i/o sensibilitat sensorial. Per a solucionar-ho, és útil observar el seu comportament per a identificar possibles causes i solucions i provar algunes de les següents estratègies pot ajudar el nen a concentrar-se en classe i millorar la seva experiència d’aprenentatge.

Com a professor, pots:

Ser conscient del to de veu: alguns nens poden sentir ansietat quan se’ls parla en veu alta i poden malinterpretar que han fet alguna cosa malament. Variar el to (per exemple, cantar) pot ajudar el nen a mantenir-se concentrat.

Consells per a millorar l’aprenentatge

• Començar la sessió d’aprenentatge amb una estratègia com gimnàstica mental o activitats de moviment.
• Les lliçons breus donen millors resultats, per això són millors les activitats en sessions curtes. Adapta les tasques d’aprenentatge en passos petits i ben definits i presenta la informació de manera seqüencial.
• Utilitzar un llenguatge senzill: les instruccions han de ser clares i breus. A alguns nens els costa mirar i escoltar les indicacions que els donem al mateix temps. Utilitzar frases senzilles com «fes això» pot augmentar la seva capacitat per a reproduir les accions.
• Ser conscient de la forma d’aprenentatge del nen.
• Mostrar les activitats permetrà al nen aprendre visualment i millorar la seva memòria.
• Utilitzar senyals visuals per a reforçar la rutina de l’aula, com horaris i targetes amb frases com «ara» i «a continuació».
• Pots també utilitzar avisos temporals. Alguns nens se senten aclaparats per la pressió del temps, per la qual cosa has de tenir en compte el tipus de temporitzador que utilitzes; per exemple, alguns nens responen millor a recordatoris suaus, uns altres poden respondre a una indicació de mirar rellotge i altres poden respondre millor a una representació visual, com un rellotge de sorra.
• Utilitzar el nom del nen abans de donar instruccions i dona-li temps per a processar les instruccions abans d’actuar, alguns nens poden trigar més temps a processar-la, així que espera fins a set segons abans d’anticipar una resposta.
• Animar al nen a acabar una activitat abans de passar a la següent.
• Oferir reforços positius en forma d’elogis, atenció i recompenses després de cada pas. Acorda amb el nen les recompenses i els reforços positius (han de ser immediats, coherents, assolibles i justos).
• Utilitzar un senyal per a recordar al nen que es concentri en l’activitat; per exemple, un gest especial amb la mà, targetes de colors, un sistema de semàfor o aixecar el polze.

• Establir normes i rutines per a la classe. Assegura’t que el nen entén el que s’espera d’ell. L’ús d’històries pot ajudar el nen a comprendre les situacions i les expectatives.
• A alguns nens els costa expressar les seves necessitats o demanar ajuda. Els pots facilitar una «targeta de temps mort», una «passada per a anar al bany» o altres mitjans per a indicar que tenen ansietat o que necessiten anar al bany.
• Ensenyar el «llibre d’emocions» perquè el nen pugui indicar com se sent. Per exemple, que tenir dificultats per a jugar pot afectar la seva capacitat per a concentrar-se en classe.

En arribar a l’escola

• Alguns nens tenen dificultats per a suportar el soroll del timbre; pot ser útil avisar-los abans que soni.
• A alguns nens els costa gestionar les transicions entre l’interior i l’exterior i moure’s en entorns concorreguts, com fer cua i organitzar-se en el guarda-roba, la qual cosa pot afectar el seu aprenentatge en classe. Pot ser beneficiós que entrin primer per a minimitzar les distraccions. Intenta canviar el penjador del nen a un extrem del guarda-roba o permet-li organitzar-se dins de l’aula.

L’aula

• Reduir les distraccions sensorials en l’entorn: tingues en compte el soroll, la il·luminació, el desordre, etc.
• Reduir les distraccions visuals en les parets de l’aula, especialment al voltant de la pissarra.
• Tenir en compte l’impacte de la il·luminació a l’aula, per exemple, l’impacte de la llum fluorescent (enlluernament, parpelleig, soroll, etc.) enfront de la llum natural. Apagar les llums pot ajudar el nen a tranquil·litzar-se i concentrar-se.
• Alguns nens troben les olors aclaparadores i això pot interferir en la seva capacitat de concentració. Intenta minimitzar les olors a l’aula.
• Tenir en compte les olors del menjar quan els nens hagin estat menjant a l’aula. Al començament de la classe, pot ajudar obrir una finestra.
• La sensibilitat al soroll és una dificultat habitual a l’aula, ja que aquesta sol ser molt sorollosa. Para esment a les distraccions a la sala, com a brunzits, ventiladors, insectes, el soroll de fora o del passadís, el tic-tacdels rellotges. Intenta minimitzar tot això, com per exemple tancant les portes dels passadissos o les finestres si hi ha soroll fora.

Organització de l’aula

• Limitar el nombre d’objectes personals que s’emporten i guarden a l’escola.
• Assignar un lloc fix o un recipient clarament etiquetat per a guardar-los, per exemple, una carpeta per als deures.
• Establir una hora fixa cada dia per a organitzar els objectes i parla amb el nen sobre estratègies per a fer-lo.
• Utilitzar un sistema de codis de colors per a etiquetar els quaderns i carpetes i per a ressaltar el treball.
• Utilitzar una llista (amb imatges) per a organitzar les activitats del dia i ajudar el nen a organitzar-se.
• Adjuntar una llista de control en la coberta interior del quadern per a subratllar els títols, el nom, la data i comprovar l’ortografia, etc.

Col·locació dins de l’aula

• Crear separacions acústiques i diferents àrees a l’aula mitjançant l’ús creatiu de prestatgeries pot ajudar a reduir la propagació del so i proporcionar una zona tranquil·la o un espai de descans dins de l’aula.
• Facilitar llocs de treball organitzats i ordenats.
• Pots utilitzar panells o separadors per a garantir la privacitat o crear zones de lectura o de treball.
• Tingues en compte la disposició dels pupitres per a reduir la possibilitat que els nens es donin cops o es distreguin amb uns altres que passen per davant.
• Situa al nen el més lluny possible de les finestres o portes per a minimitzar els estímuls procedents del soroll, el moviment i les imatges de l’exterior.
• Tingues en compte la posició del pupitre; per exemple, l’ideal és asseure’s en la part davantera de la classe per a permetre un bon contacte visual i estar davant de la pissarra.
• Col·loca al nen al costat d’un company que pari esment a la tasca i tingui un enfocament tranquil del treball (és a dir, evita que els nens que donen copets o es mouen molt se senten al costat d’uns altres que mostren comportaments similars).
• Quan et sentis a terra durant les classes, dona-li al nen un senyal visual sobre on asseure’s, per exemple, un punt, un coixí o una cadira. Durant les activitats en grups grans, el més eficaç és asseure als nens en semicercle.
• Col·loca al nen directament enfront de tu, on pugui mantenir el contacte visual i, si és possible, amb l’esquena recolzada en la paret.
• Considera la possibilitat de treballar de diferents maneres.
• Si els assentes enfront d’una taula, tingues en compte la posició que han d’adoptar per als treballs escrits a mà: bona postura asseguda, amb els peus recolzats en el sòl, l’esquena recolzada en el seient i la taula a una alçada adequada.

La importància del moviment

Les pauses per a moure’s poden ser útils per als nens amb dificultats de concentració. Intenta incorporar-les de manera regular i estructurada. Per exemple, una vegada que el nen hagi completat part d’una tasca assignada pel professor, podries suggerir una pausa per a moure’s mentre prepares la següent part del treball. Això es pot repetir tantes vegades com el nen ho necessiti.

1. Una altra manera de donar descansos per a moure’s és enviar al nen a fer un encàrrec o donar-li una tasca dins de la classe, com repartir llibres.
2. També es poden oferir descansos per a moure’s entre tasques a tota la classe i es poden utilitzar algunes de les següents activitats. Aquestes activitats estan dissenyades per a proporcionar un major estímul sensorial als nens i poden realitzar-se fàcilment en l’entorn escolar:

   • Caminar de puntetes.
   • Caminar sobre els talons.
   • Flexions contra la paret.
   • Flexions en el pupitre.
   • Flexions assegut.
   • Empènyer amb les mans.