Les pors infantils

Un dels desafiaments més importants a què ens enfrontem els pares i mares al llarg del desenvolupament i creixement dels nostres fills, consisteix a establir els límits entre el que és normal i esperable per la seva edat i el que no ho és. Les pors infantils són una cosa normal en les primeres etapes del desenvolupament i la seva temàtica anirà variant en funció que els nens vagin madurant. Així que, TRANQUILS! Les pors aniran desapareixent segons els nens vagin creixent i els “ensenyem” a normalitzar-los.

La por infantil es considera una reacció normal, bàsica i constant en el desenvolupament dels nens, tenint un important valor adaptatiu. És una emoció bàsica que des del naixement es manifesta ja en els nadons: por als estranys i a la separació de la figura d’afecció. El característic de la por dels nens és que és passatger i temporal, per la qual cosa és habitual trobar determinades pors a certes edats. Les pors que apareixen durant la infància reuneixen unes característiques determinades: formen part de l’evolució del desenvolupament dels nens, la gran majoria són transitoris, relacionats directament amb l’etapa evolutiva-cognitiva, són pors “compartits” i universals, és a dir, apareix la mateixa temàtica en el seu grup d’iguals i fins i tot en nens d’altres cultures. Totes aquestes pors que van experimentant els nostres fills no interfereixen en el funcionament normal del nen, permetent que aquests desenvolupin i aprenguin habilitats d’afrontament futures.

Les pors evolutius més freqüents són:

• La primera infància, comporta associada sentiments de por quan experimenten sorolls forts (ex: tempesta), separació de la figura d’afecció (ex: és una persona estranya qui agafa el nadó en braços), i a animals.
• Durant l’etapa pre-escolar (nens de 3 a 6 anys), apareix una evolució en la temàtica unit a una evolució en el desenvolupament cognitiu del nen: por a la foscor, catàstrofes, éssers imaginaris (fantasmes, monstres …).
• En nens de 6 a 12 anys, apareix la por al dany físic i al ridícul. Al final d’aquesta etapa, principalment, comença a obrir-se camí les preocupacions relacionades amb el fracàs, les crítiques, el rebuig dels iguals i els canvis en la pròpia imatge.
• En adolescents de 12 a 18 anys, continuen les pors de l’etapa anterior però amb més intensitat i sorgeixen altres de nous relacionats amb autoestima i amb les relacions interpersonals.

I els pares i mares que podem fer per ajudar als nostres fills?

Una cosa molt important és NORMALITZAR i mantenir-nos tranquils. Depenent de com nosaltres, els pares i mares, afrontem aquestes situacions … els nostres fills així ho afrontaran. Aquests temors són naturals segons el moment evolutiu en què es troba el nen i, a mesura que creix, arribaran a desaparèixer. No els donem més importància de la que realment tenen. Oferim el nostre suport i comprensió i, sobretot, escoltem molt seriosament el que el nostre fill ha de dir-nos sobre això. És important saber el que podem esperar del nostre fill segons la seva edat per no exigir-li coses que encara no sap fer, no ser perfeccionistes i obsequiar-sempre amb grans dosis d’afecte incondicional. És molt important no ridiculitzar les seves emocions de por, no fer bromes o dir-covard, ni tampoc renyar-lo o castigar-li.

Un altre aspecte important a tenir en compte: no servirà de res intentar convèncer-lo que no ha de tenir por, la por no és racional, és emocional. És més efectiu envoltar d’emocions positives. L’alegria i l’afecte són molt poderosos contra la por i el acompanyar els nostres fills en aquestes etapes, és la millor de les estratègies que els pares i mares podem utilitzar.

Hi emocions contràries a la por que resulten ser les millors aliades per lluitar contra ell: ens referim a l’alegria, la seguretat, l’humor, l’enuig, la ràbia o el riure. Ensenyar al nostre fill a enfrontar-se a les seves pors de la mà d’alguna d’aquestes emocions, resulta molt eficaç.
També és important crear frases o imatges mentals de valentia que l’ajudin a enfrontar-se a la situació que tem. És molt diferent anar al metge pensant “em van a fer mal” o “em vaig a sentir malament”, de pensar “sóc molt valent” o “la visita durarà molt poc temps i no em passarà res”. Els primers missatges augmenten la por, els segons el mantenen a ratlla i poden ajudar a disminuir-lo. No oblidis:

• Obséquiale sempre amb grans dosis d’afecte.
• Acostuma’t a parlar molt amb el teu fill, a preguntar-li les coses que fa cada dia. Així podràs apropar-te més al seu món, a la seva forma de percebre les coses.
• Si creus que el teu fill té por d’alguna cosa fes-li preguntes perquè et parli, que et intenti descriure les seves sensacions.
• Resta importància a les manifestacions normals de temor del teu fill. Explicar que aquestes pors també els senten altres nens de la mateixa edat o fins i tot que nosaltres mateixos experimentem aquests temors a la seva edat, l’ajudarà a “rebaixar” els seus nivells alts de por.
• Intenta conservar la calma i no perdre els nervis en situacions d’estrès, per exemple, quan el teu fill té una rebequeria a la sala d’espera del dentista.
• Entrénalo amb valentia, animant-lo a que afronti poc a poc aquelles situacions que li donen una mica de por, sempre de forma gradual.
• Ressalta els seus comportaments valerosos.
• No li solucions tots els problemes. Fomenta que sigui ell qui resolgui les seves dificultats amb la teva ajuda.