L’escriptura és una habilitat tècnica que s’utilitza per a comunicar-se de manera efectiva a través de la paraula escrita. Encara que poden variar segons el que estiguis escrivint, hi ha diversos que transcendeixen les categories.
Les habilitats d’escriptura deuen incloure més específicament:
- Una bona gramàtica, vocabulari i ortografia.
- Construcció correcta de les frases.
- Una estructura coherent.
- Claredat.
En alguns casos pot requerir persuasió, en el cas que vulguem convèncer a algú d’alguna cosa, o entreteniment en el cas que escriguem un conte o un llibre d’aventures, el tipus de text pot variar depenent de la finalitat que tinguem.
El procés d’escriptura implica per part de la persona que escriu un coneixement del funcionament del sistema d’escriptura per tal d’establir les relacions entre els signes gràfics i el que representen. Aquests coneixements es desenvolupen durant els primers cursos i quan l’alumne/a arriba a segon o tercer curs d’educació primària ja ha de saber el funcionament del sistema.
Segons Gencat, donat que l’escriptura és la representació d’una llengua, l’expressió escrita implica el coneixement:
- d’un lèxic i d’unes estructures morfosintàctiques que són diferents que les de la llengua oral,
- de l’estructura i organització de la informació pròpia del text,
- dels diferents tipus d’estructura textual que organitzen les idees i responen a uns objectius diferents.
Què implica lʼexpressió escrita?
En el cas dels escriptors experts, s’ha postulat que el procés d’escriptura presenta moments ben definits:
- un primer moment de planificació,
- després un moment de producció i
- finalment la revisió del text.
Tot i això, durant la realització del text es pot revisar i reescriure, és a dir, que si bé es poden diferenciar aquests tres moments, també es poden treballar alhora. Segons el model presentat l’any 1980 pels investigadors nord-americans Hayes i Flower, (1980) a partir dels comentaris d’escriptors quan se’ls demanava que expliquessin la manera de procedir per redactar textos, els procés segueix l’esquema següent:
La planificació del text
Durant la planificació, els experts tenen en compte factors diferents:
- L’objectiu del text, és a dir, quin és el motiu pel qual s’escriu.
- Quin contingut ha de tenir el text. L’escriptor/a expert dedica un temps a la generació d’idees, a pensar sobre el contingut i també sobre la forma d’organitzar-lo.
Aquesta organització s’ajustarà a una estructura interna que depèn del tipus de text que es realitza. En aquest moment pot ser que l’escriptor/a se n’adoni que no té prou informació i n’hagi de buscar.
Un darrer aspecte de la planificació consisteix a tenir en compte a quin públic va dirigit per ajustar-s’hi.
Els dos primers factors determinen el tipus de text, en canvi, aquest últim en determina el registre amb què ha de ser expressat.
La producció del text
Mentre es realitza el procés de redacció l’escriptor/a expert té present tot allò que ha planificat, fet que implica un control simultani a la mateixa escriptura.
La revisió del text
L’escriptor/a expert fa la revisió del text posteriorment a la redacció, però molt sovint, ja comença a fer modificacions durant el redactat.
Fa la revisió tenint en compte diferents punts de vista. Des dels aspectes de contingut, qualitat del text, la coherència i la cohesió fins als més formals de presentació i ortografia.
Qualitats del text
Per considerar que un text està ben escrit, els experts tenen en compte les qualitats següents:
Adequació
Bàsicament està en relació amb l’ajust del nivell de llengua utilitzat per l’escriptor/a, pensant en el destinatari del text. Està molt relacionada amb els registres de la llengua. Per exemple: segons el lloc i la persona a qui va dirigit el text, pot ser més formal o més col·loquial.
Coherència
Fa referència a l’estructura del text i, per tant, té a veure amb el tipus de text. Un text serà coherent quan segueixi una estructura adequada. Per exemple: començar-lo amb una introducció, seguida d’un desenvolupament i acabar-lo amb una conclusió. La puntuació posa de manifest el valor expressiu del text. Es regeix per unes normes, per exemple, posar un punt i a part quan es canvia d’idea, usar comes en les enumeracions, etc.
Cohesió
Fa referència a la unió entre les idees que exposa el text, per tant, n’implica el lligam, amb connectors, i les relacions anafòriques -que quedi clar, de qui s’està parlant en cada moment sense necessitat de repetir paraules- és a dir, usant sinònims, pronoms, girs, etc. També implica el manteniment del temps i la persona verbal d’una manera lògica al llarg de tot el text.
Correcció lingüística
Respecte a les regles morfosintàctiques, lèxiques, ortogràfiques establertes per la normativa de la llengua.
A diferència dels experts que ja dominen molts dels aspectes de redacció, per a l’alumnat, l’escriptura de textos implica un aprenentatge complex: d’una banda necessita dels coneixements relatius al contingut evocat (el tema del text), i de l’altra, els coneixements lingüístics (vocabulari, sintaxi, organització textual). El primer tipus de coneixement suposa l’activitat de la memòria de treball per tal de mantenir activa les informacions que es volen escriure, el coneixement del segon tipus implica control sobre el llenguatge en relació amb els nivells lexical, sintàctic, textual. Els estudis de Scardamalia i Bereiter (1987) sobre l’evolució de la producció de textos fets amb adolescents mostren que inicialment els alumnes fan una simple transcripció dels coneixements que recuperen de la memòria (estratègia denominada “dir el coneixement”) i que més tard poden remodelar els coneixements en funció dels objectius de relació (estratègia denominada “transformar el coneixement”). En aquest segon moment és quan poden coordinar les informacions que volen escriure amb els coneixements lingüístics.
L’organització dels coneixements previs és una tasca complexa i el coneixement de l’estructura textual i del tipus de text pot necessitar durar tota l’escolaritat primària.