Subtotal: 3,00€
L’escriptura és una habilitat tècnica que s’utilitza per a comunicar-se de manera efectiva a través de la paraula escrita. Encara que poden variar segons el que estiguis escrivint, hi ha diversos que transcendeixen les categories.
Les habilitats d’escriptura deuen incloure més específicament:
En alguns casos pot requerir persuasió, en el cas que vulguem convèncer a algú d’alguna cosa, o entreteniment en el cas que escriguem un conte o un llibre d’aventures, el tipus de text pot variar depenent de la finalitat que tinguem.
El procés d’escriptura implica per part de la persona que escriu un coneixement del funcionament del sistema d’escriptura per tal d’establir les relacions entre els signes gràfics i el que representen. Aquests coneixements es desenvolupen durant els primers cursos i quan l’alumne/a arriba a segon o tercer curs d’educació primària ja ha de saber el funcionament del sistema.
Segons Gencat, donat que l’escriptura és la representació d’una llengua, l’expressió escrita implica el coneixement:
En el cas dels escriptors experts, s’ha postulat que el procés d’escriptura presenta moments ben definits:
Tot i això, durant la realització del text es pot revisar i reescriure, és a dir, que si bé es poden diferenciar aquests tres moments, també es poden treballar alhora. Segons el model presentat l’any 1980 pels investigadors nord-americans Hayes i Flower, (1980) a partir dels comentaris d’escriptors quan se’ls demanava que expliquessin la manera de procedir per redactar textos, els procés segueix l’esquema següent:
Durant la planificació, els experts tenen en compte factors diferents:
Aquesta organització s’ajustarà a una estructura interna que depèn del tipus de text que es realitza. En aquest moment pot ser que l’escriptor/a se n’adoni que no té prou informació i n’hagi de buscar.
Un darrer aspecte de la planificació consisteix a tenir en compte a quin públic va dirigit per ajustar-s’hi.
Els dos primers factors determinen el tipus de text, en canvi, aquest últim en determina el registre amb què ha de ser expressat.
Mentre es realitza el procés de redacció l’escriptor/a expert té present tot allò que ha planificat, fet que implica un control simultani a la mateixa escriptura.
L’escriptor/a expert fa la revisió del text posteriorment a la redacció, però molt sovint, ja comença a fer modificacions durant el redactat.
Fa la revisió tenint en compte diferents punts de vista. Des dels aspectes de contingut, qualitat del text, la coherència i la cohesió fins als més formals de presentació i ortografia.
Per considerar que un text està ben escrit, els experts tenen en compte les qualitats següents:
Bàsicament està en relació amb l’ajust del nivell de llengua utilitzat per l’escriptor/a, pensant en el destinatari del text. Està molt relacionada amb els registres de la llengua. Per exemple: segons el lloc i la persona a qui va dirigit el text, pot ser més formal o més col·loquial.
Fa referència a l’estructura del text i, per tant, té a veure amb el tipus de text. Un text serà coherent quan segueixi una estructura adequada. Per exemple: començar-lo amb una introducció, seguida d’un desenvolupament i acabar-lo amb una conclusió. La puntuació posa de manifest el valor expressiu del text. Es regeix per unes normes, per exemple, posar un punt i a part quan es canvia d’idea, usar comes en les enumeracions, etc.
Fa referència a la unió entre les idees que exposa el text, per tant, n’implica el lligam, amb connectors, i les relacions anafòriques -que quedi clar, de qui s’està parlant en cada moment sense necessitat de repetir paraules- és a dir, usant sinònims, pronoms, girs, etc. També implica el manteniment del temps i la persona verbal d’una manera lògica al llarg de tot el text.
Respecte a les regles morfosintàctiques, lèxiques, ortogràfiques establertes per la normativa de la llengua.
A diferència dels experts que ja dominen molts dels aspectes de redacció, per a l’alumnat, l’escriptura de textos implica un aprenentatge complex: d’una banda necessita dels coneixements relatius al contingut evocat (el tema del text), i de l’altra, els coneixements lingüístics (vocabulari, sintaxi, organització textual). El primer tipus de coneixement suposa l’activitat de la memòria de treball per tal de mantenir activa les informacions que es volen escriure, el coneixement del segon tipus implica control sobre el llenguatge en relació amb els nivells lexical, sintàctic, textual. Els estudis de Scardamalia i Bereiter (1987) sobre l’evolució de la producció de textos fets amb adolescents mostren que inicialment els alumnes fan una simple transcripció dels coneixements que recuperen de la memòria (estratègia denominada “dir el coneixement”) i que més tard poden remodelar els coneixements en funció dels objectius de relació (estratègia denominada “transformar el coneixement”). En aquest segon moment és quan poden coordinar les informacions que volen escriure amb els coneixements lingüístics.
L’organització dels coneixements previs és una tasca complexa i el coneixement de l’estructura textual i del tipus de text pot necessitar durar tota l’escolaritat primària.
Començar una nova escola o un nou curs escolar, a vegades, pot comportar estrès i ansietat en alguns nens. Això pot sumar-se a les nombroses
L’època de les vacances d’estiu és molt esperada per tota la família, però a vegades es pot fer eterna i els nens acaben abusant de
A mesura que les innovacions tecnològiques, com els mòbils i els videojocs, s’han tornat cada vegada més comuns en les últimes dècades, els nens i
Per a poder aprendre, és important que els nens estiguin còmodes i alhora prenguin una bona postura, és a dir, proporcionar-los una bona educació postural
Alguns nens presenten dificultats per a mantenir l’atenció en una tasca concreta. Això pot deure’s a diferents causes com a ansietat, frustració i/o sensibilitat sensorial.
Agafar el llapis correctament és una part important que s’ha d’aprendre per a aconseguir una bona escriptura. La majoria dels nens desenvolupen una manera que
Vés al contingut 
Quadern d'anglès infantil – Little Hi! 4 - Animals