El temps davant de la pantalla durant l’etapa infantil i adolescent

A mesura que les innovacions tecnològiques, com els mòbils i els videojocs, s’han tornat cada vegada més comuns en les últimes dècades, els nens i joves passen cada vegada més temps immersos en aquests dispositius. Però cada vegada hi ha més evidències que passar massa temps davant d’una pantalla pot tenir un impacte negatiu en el desenvolupament de les seves ments i cossos.

Si bé l’impacte de l’accés sense restriccions és negatiu, existeixen circumstàncies en les quals el temps davant de la pantalla pot ajudar el nen a desenvolupar unes certes habilitats. I passar una mica de temps, sempre amb control parental, davant d’un dispositiu pot, de fet, ajudar a millorar la seva salut mental.

Com ha canviat l’ús del temps davant de la pantalla entre els joves?

 Avui dia, els adolescents passen una mitjana de vuit hores al dia davant de les pantalles, dues hores més que en 2015.

Els preadolescents (nens de 8 a 12 anys) passen aproximadament 5 hores i mitja diàries en dispositius, una hora més que fa una dècada. Això significa que alguns joves passen la meitat del seu temps davant d’una pantalla. El seu ús es va disparar en 2019, just abans que la pandèmia de COVID-19 comencés a estendre’s.

Almenys la meitat d’aquestes hores es passen davant del televisor, no sols en telèfons o tauletes.

Quines són les recomanacions sobre el temps de pantalla per a nens i adolescents?

• Menors de 18 mesos: No passar temps davant de la pantalla.
• De 18 a 24 mesos: Només mitjans educatius d’alta qualitat amb participació dels pares.
• De 2 a 5 anys: No més d’una hora al dia.
• A partir dels 5 anys: No més de dues hores al dia, mentre es conversa amb un pare o familiar sobre el que s’està veient.
• Preadolescents i adolescents: és important equilibrar el temps davant de la pantalla amb l’activitat física i els hàbits saludables ja que poden repercutir en la salut mental, el rendiment acadèmic i les habilitats socials.

En lloc que els nens passin les hores mirant pantalles, els experts suggereixen algunes alternatives simples i apropiades per a la seva edat com jugar a pilota, anar amb bicicleta, fer les tasques de la casa, ballar, escoltar música o treure a passejar al gos.

Quin és el paper de la presència d’un adult durant el temps davant de la pantalla?

Limitar el temps davant de les pantalles no és suficient per a esmorteir els seus efectes. També és important que els adults participin activament, especialment amb els nens petits.

Els estudis en general demostren que hi ha una millora clara de l’aprenentatge quan hi ha presència física d’un adult.

En el cas dels nens menors de 18 mesos, els investigadors van analitzar si incloure temps davant d’una pantalla juntament amb la supervisió d’un adult pot afectar el desenvolupament.

El que van descobrir va ser que tenir la televisió de fons tenia un efecte molt negatiu en els bebès i en el seu desenvolupament del llenguatge. Quan hi havia televisió de fons, els pares tendien a parlar menys. Solien ser més passius en les interaccions amb els seus fills quan la televisió estava encesa.

Això passava especialment amb els molt petits, fins i tot si no estaven veient directament la televisió. I quan el televisor estava encès, distreia molt als bebès.

A mesura que els nens comencen a desenvolupar habilitats motores, poden mostrar signes del “efecte de dèficit de vídeo”. En aquest experiment van demostrar que els nens trigaven el doble a aprendre o imitar una acció si es presentava en vídeo en lloc d’en persona. També van mostrar una falta de desenvolupament en les habilitats socials.

Quan se’ls demanava que reproduïssin aquesta acció, no podien fer-ho en la vida real i és així com van començar a adonar-se que potser aquests vídeos es categoritzaven més com un concepte imaginari que com un concepte del món real, i per tant, afecta al seu desenvolupament.

En conclusió, els bebès han de mantenir-se allunyats dels dispositius electrònics sense que els adults ajudin a interpretar el que veuen.

Com afecta el temps davant de la pantalla a les habilitats lingüístiques?

Els nens grans (de 12 a 24 mesos) que passen dues hores diàries davant d’un monitor presenten una probabilitat fins a sis vegades major de presentar retard en el llenguatge. I els problemes s’agreugen si comencen a interactuar amb dispositius electrònics abans.

Els estudis mostren que els riscos de retard en el llenguatge són pitjors si els nens comencen a passar temps davant d’una pantalla abans dels 12 mesos d’edat.

Però hi ha indicis que a mesura que els nens comencen a desenvolupar una millor comprensió del món que els envolta (al voltant dels 17 mesos), passar temps amb contingut educatiu en presència d’un adult pot ajudar-los amb el desenvolupament del vocabulari.

És important destacar que no tot el temps que passen davant d’una pantalla és igual. Algunes recerques preliminars mostren que els dispositius tàctils, com les tauletes, poden tenir un impacte més positiu en el desenvolupament que els dispositius passius com la televisió. Tanmateix, això també requereix la guia activa d’un adult i material educatiu d’alta qualitat. El que importa és la qualitat i no la quantitat.

Quan és adequat que els nens passin temps davant d’una pantalla?

Per als nens de 2 a 5 anys, el panorama es torna una mica més confús, però, en general, a aquesta edat existeixen molts perills associats amb el temps que passen davant de la pantalla.

Exposar als nens d’aquesta edat a dues o tres hores de temps davant de la pantalla mostra una major probabilitat de problemes de conducta, vocabulari deficient i retards en el desenvolupament. I això s’aguditza més en el cas dels nens amb necessitats especials.

Però hi ha algunes circumstàncies en les quals pot tenir un impacte positiu. Els programes dissenyats específicament per a educar als nens poden ajudar a millorar la seva preparació escolar, fins i tot sense la presència d’un adult.

En qüestions com a números, lletres, colors, formes, grandària i espai, tendien a obtenir puntuacions més altes que els seus companys que veien la televisió.

Algunes recerques també indiquen que el temps dedicat a la pantalla amb finalitats educatives poden millorar les habilitats socials i lingüístiques, especialment en llars amb baixos ingressos. Això podria ser degut al fet que aquestes llars anteriorment tenien un accés més limitat a material d’aprenentatge.

Existeixen estudis que demostren que els nens poden reaccionar de forma diferent a l’estimulació electrònica que les nenes a aquesta edat. Per exemple, passar més temps veient televisió als 4 anys va resultar en un menor nivell de comprensió emocional en les nenes. Així mateix, els estudis van demostrar que el temps dedicat als videojocs també va resultar en una menor comprensió emocional en els nens.