Dificultats en l’aprenentatge: discalcúlia

La definició més generalitzada de discalcúlia és que és un trastorn de l’aprenentatge, una dificultat que apareix en l’edat infantil i que afecta a la vida quotidiana dels nens que la pateixen. Consisteix en la dificultat d’executar, reconèixer i resoldre complicacions de raonament lògic- matemàtic, de tal manera que es veu afectada la capacitat del processament numèric i el càlcul.

Els nens amb discalcúlia es caracteritzen per uns símptomes específics com ara la dificultat d’una persona per solucionar un problema de càlcul, a més repercuteix en les habilitats viso-espacials i per tant en la coordinació, direccionalitat i fins i tot en l’equilibri. De vegades, es pot produir un efecte concret que consisteix en que fins i tot els nens que presenten aquest tipus de trastorn, poden “mecanitzar” una activitat que impliqui l’activitat del càlcul, però no entendre com es dóna allò, ni raonar en base a les dades numèriques aportades.

Aquestes dificultats són independents al nivell d’intel·ligència de l’infant i també als mètodes pedagògics emprats. La dificultat se centra en la capacitat d’interpretació dels símbols numèrics i els coneixements aritmètics com la suma, resta, multiplicació i divisió. El nen que pateix discalcúlia és aquell que confon els números i els signes i no aconsegueix realitzar càlculs mentals ni treballar amb abstraccions. Aquests nens troben dificultats per complir amb exercicis acadèmics o tasques pràctiques com problemes o càlculs matemàtics.

Per tant, la discalcúlia podria definir-se com la disfunció en les connexions neuronals que processen el llenguatge numèric, dificultant les funcions cerebrals que permeten el processament i accés a la informació numèrica.

La prevalença d’aquest trastorn entre la població general en edat escolar segueix una distribució similar entre nens i nenes, de manera que no podem vincular directament amb una condició de sexe.

Les seves característiques i símptomes variaran segons l’edat del petit. Els símptomes poden resultar canviants i presentar-se de forma diferent d’un nen a un altre.

Comença a ser detectable en l’etapa de pre-escolar, quan el nen comença a desenvolupar les habilitats de l’aprenentatge aritmètic i persisteix durant la infància, adolescència i fins i tot edat adulta.

A mesura que els petits van creixent, aquestes dificultats es fan més evidents però hem d’evitar esperar que es produeixi el fracàs per actuar. El més important en els casos de discalcúlia és que es faci una detecció primerenca, per això, tant pares com professors han d’estar alerta per identificar les dificultats i símptomes que poden indicar el trastorn.

Com més aviat oferim a aquests nens les eines d’intervenció necessàries per ajudar-los a adaptar-se al procés escolar, majors probabilitats que optimitzin els seus recursos mentals i estratègies d’aprenentatge.

Tots aquests símptomes es poden evidenciar tant a la llar i la família com a l’escola, tot i que és en aquest últim context on és més clar, fàcil i evident detectar aquestes manifestacions.

Al llarg dels anys són moltes les teories que intenten explicar aquest tipus de trastorns de l’aprenentatge, tot i que no es pot determinar amb exactitud les causes. A causa de la diversitat de situacions per les quals els nens travessen en el seu desenvolupament, és molt difícil establir una única i exclusiva causa: ansietat al enfrontar-se a exercicis matemàtics, reaccions d’insatisfacció dels pares davant els baixos rendiments, causes cognitives que poden ser heretades o per algun dany o alteració a nivell cerebral adquirit … les causes més freqüents de la discalcúlia poden estar associades tant a factors genètics, com ambientals, cognitius i / o afectius … però, no es pot determinar ni afirmar amb exactitud una única causa.

Hi ha nombroses investigacions realitzades mitjançant tècniques de neuroimatge (imatges del cervell). Aquest tipus de tècniques permeten visualitzar en viu l’activitat cerebral i del sistema nerviós central. Gràcies a aquestes representacions, es pot observar que el dèficit en les connexions neuronals associades a la discalcúlia es troba específicament en el mòdul cerebral encarregat del processament numèric que està localitzat en el lòbul parietal del cervell. A més, altres àrees com l’escorça prefrontal, la cingulada, la part posterior del lòbul temporal i nombroses regions subcorticals també formen part del correcte funcionament de les capacitats matemàtiques o aritmètiques.

Normalment, aquest tipus de trastorn d’aprenentatge comença a detectar-se per part dels pares i professors de forma més clara i concreta quan els nens comencen a utilitzar aquests aspectes numèrics amb un caràcter més formal i estructurat, és a dir, en l’inici de la primera infància. Per això és important que davant els primer símptomes o dubtes dels adults, aquests consultin un especialista que els orienti, valori i doni suport davant aquesta problemàtica.

El tractament més efectiu per a la discalcúlia, igual que per a la dislèxia, és el diagnòstic precoç. Com més aviat detectem el problema, i oferim als nens les eines necessàries que els ajudin a adaptar-se al procés d’aprenentatge, més probabilitats d’evitar un retard educatiu i problemes d’autoestima o trastorns més seriosos.

Els nens que presenten aquests trastorns d’aprenentatge poden manifestar problemes com ara: dificultat per aprendre a comptar, a comprendre els conceptes numèrics, incapacitat per classificar i mesurar, per reconèixer els símbols associats als números, escriure de forma incorrecta els números, confondre nombres el so és semblant, dificultats a l’hora d’ordenar i seqüenciar, poca memòria mecànica per memoritzar i recordar taules de multiplicar o aprendre un número de telèfon, no comprenen els enunciats dels problemes, solen tenir problemes a l’hora d’orientar-en els usos horaris o orientar-se en l’espai pel que és fàcil que es perdin, calcular malament les quantitats de menjar, aprenentatge del maneig de diners …

Però també, és important destacar, que no tots els nens que tenen problemes per realitzar operacions matemàtiques tenen problemes de discalcúlia, el substancial és detectar la freqüència dels símptomes i el estancar-se en l’aprenentatge i no avançar.

Font: Cognifit discalcúlia