Des de la infantesa és fonamental aplicar algunes accions que ajudin a reforçar l’autoestima amb la nostra ajuda.
Un senzill gest com poder triar la roba o qualsevol detall que per a nosaltres pot semblar poc rellevant, ajuda al fet que els nens reforcin la seva autoestima i es sentin més segurs i confiats.
Però primer de tot, volem fer un repàs al concepte d’autoestima, per a conèixer millor els diferents tipus que existeixen i els seus trets característics.
Què sabem de l’autoestima?
L’autoestima és el procés que ens ajuda a atribuir valor a nosaltres mateixos.
Existeixen dos tipus:
Subjectiva: l’autoestima no depèn d’una sèrie de factors objectius (èxits i fracassos, experiències de vida, etc.) sinó exclusivament de com cadascun de nosaltres els elabora per a atribuir un judici.
Canviant: l’autoestima canvia constantment, en funció de l’experiència personal i de com cadascun de nosaltres la reelabora.
El judici que ens donem a nosaltres mateixos es basa en:
Factors socials: és a dir, els comentaris que rebem de les persones que freqüentem i del món que ens envolta.
En la formació de l’autoestima, sovint prevalen els factors socials, ja que representen en la nostra ment el que el món pensa de nosaltres, fins al punt d’influir en els factors cognitius.
Factors cognitius: és a dir, el nostre coneixement i habilitats mentals a través dels quals fem avaluacions i resolem tasques i problemes.
Són els factors que ens ajuden a triar si acceptem o no una tasca (“no puc saltar tan lluny”; “hauria de poder fer-ho en uns minuts”, etc.) reproduint un model mental del nostre potencial.
Factors afectius: que influeixen en la nostra capacitat per a processar sentiments, emocions i creences; encara que no emeten un judici en si mateixos, aquests factors són molt poderosos per a influir en les representacions que fem a través dels dos primers.
L’autoestima és essencial per al desenvolupament d’una personalitat sana i harmoniosa; d’això depenen les eleccions d’estil de vida de cadascun de nosaltres, així com el benestar individual.
Com assenyala John Rawls: “l’autoestima inclou la sensació que una persona té el seu propi valor, la certesa que les seves avaluacions i projectes són vàlids i la convicció de la seva capacitat per a dur-les a terme”.
Si pensem que els nostres projectes no tenen valor, no ens aportaran plaer, ni obtindrem satisfacció de la seva realització”.
Aquests són els trets característics de les persones amb alta autoestima:
- Saben donar el degut pes a les decisions dels altres.
- Aprenen dels errors i les derrotes, sense esfonsar-se.
- És consideren igual que els altres; respecten i demanden respecte.
- Quan és necessari, saben dir que no.
Malgrat la quantitat de llibres i lectures sobre el tema, l’autoestima no és pot ensenyar o aprendre directament: una escola d’autoestima està condemnada al fracàs, almenys si l’entenem com un conjunt de regles i preceptes que han de seguir-se estrictament. Això planteja un greu problema per als mestres i educadors, però també per a aquells que s’han embarcat en un camí de creixement personal.
Com podem millorar l’autoestima?
Per a millorar l’autoestima de qui ens envolta, hem de començar per la comunicació (i la comunicació no verbal): sovint cometem errors de comunicació que afecten negativament l’autoestima dels altres. Hi ha una diferència significativa entre l’autoestima i la confiança en un mateix.
L’autoestima és un dels tres pilars de l’educació, juntament amb l’autonomia i la creativitat. Res és més nociu per a l’autoestima dels nens que les burles i els nostres judicis.
A més de promoure el seu sentit de responsabilitat, oferir als nens l’oportunitat de triar els ajuda a desenvolupar la seva autoestima.
Un nen que constantment veu les seves opcions limitades pels pares rep aquest missatge: “No sols ets petit, sinó que els teus desitjos no compten molt”.
Si el nen accepta aquest missatge, és posible que es torni obedient i condescendent, però tindrà un concepte molt pobre de si mateix.
Donar als nens l’oportunitat de triar i respectar els seus desitjos requereix temps i paciència.