Com educar al nostre fill perquè sigui optimista?

L’optimisme és una forma especial d’explicar-se a un mateix els esdeveniments que ens succeeixen (positius i negatius), així com la creença en un futur positiu.

Com és una persona optimista?

El descobriment que l’optimisme és un factor protector extremadament important per a la salut (redueix el risc de malalties cardiovasculars) ha fet que els investigadors hagin intentat identificar les estratègies més eficaces per a tornar-se optimistes.

Teories que expliquen l’optimisme

Hi ha dues teories principals que expliquen l’optimisme: la primera és la dels estils d’atribució mental, nascuda en el context de la psicologia positiva; l’altra és la de l’orientació cap a la vida.

Segons la perspectiva de la psicologia positiva, l’optimisme no és més que un estil d’atribució mental, és a dir, una manera d’explicar-nos els esdeveniments que ens succeeixen. Quan ens passa alguna cosa tendim a fer-nos una pregunta: per què? L’estil d’atribució determina la resposta (mental) que ens donarem a nosaltres mateixos.

Tres dimensions que utilitzem per a explicar-nos els esdeveniments

Martin Seligman i altres investigadors que han estudiat l’optimisme han identificat tres dimensions que utilitzem per a explicar-nos els esdeveniments:

• Intern (tot és la meva culpa) vs. Extern (va ser una circumstància desafortunada)
• Estable (no podem fer res per a canviar) vs. Inestable (no tot és per sempre; prenent mesures podem canviar)
• Global (el que va passar afectarà tots els aspectes de la meva vida) vs Específic (les conseqüències d’aquest esdeveniment es limiten a unes poques àrees)

Segons aquesta teoria, l’optimisme no és més que la tendència a jutjar els esdeveniments negatius com a externs, inestables i específics. Explicar les coses d’aquesta manera ens ajuda a:

1) no culpar-nos,

2) continuar sent proactius i orientats a l’acció,

3) no dramatitzar.

Pensa en un amic o amiga optimista: no es comporta exactament així?

Segons la teoria de l’orientació de la vida, l’optimisme és una actitud de confiança cap a un futur positiu. L’optimista està convençut que les coses aniran bé, fins i tot en un context caracteritzat per la incertesa.

Els avantatges de l’optimisme

L’optimisme és molt beneficiós. En particular, l’optimisme afecta la nostra manera de pensar i la nostra salut física. Quan es tracta de benestar mental i capacitat de pensar amb eficàcia, els optimistes:

• Són capaços d’identificar problemes de manera precisa i específica.
• És més probable que vegin una situació difícil com un desafiament i no com una amenaça.
• Estan més orientats a la resolució de problemes, tenen un enfocament actiu.
• Busquen voluntàriament informació i estratègies útils per a contextualitzar els problemes.
• En ells les emocions positives són més freqüents que les negatives.

L’optimisme és fonamental per a reaccionar amb determinació davant l’adversitat i resoldre els problemes. Però com és això possible? És realment l’optimisme un poder màgic? No (i aquest és el punt interessant de la recerca científica): l’optimisme no és més que un hàbit mental, una manera de pensar i afrontar la realitat. I com tot hàbit mental, qualsevol pot entrenar-ho: tots, sense excepció, podem tornar-nos optimistes.

L’optimisme també aporta una sèrie de beneficis a nivell físic i relacional: les persones optimistes, de fet, tenen moltes menys possibilitats de sofrir problemes cardíacs, disposen d’una sòlida xarxa social disposada a ajudar-los i obtenen millors resultats en el món laboral.

Entrenar l’optimisme

Els investigadors han identificat algunes tècniques efectives per a desenvolupar l’optimisme i generar confiança en un futur positiu. Es tracta d’exercicis mentals: la bona notícia és que són accessibles a tots, senzills i ràpids; la mala notícia és que, com tot exercici mental, els resultats requereixen almenys un mes de pràctica. L’entrenament és fonamental: els exercicis mentals només són eficaços si es practiquen de manera constant.

Desafiem als pensaments catastròfics

El primer exercici és per a tots aquells que, davant un esdeveniment negatiu, dirigeixen la seva ment cap als escenaris més catastròfics (en un cicle que es reforça a si mateix i els lleva temps i recursos preciosos).

L’escenari ideal per a practicar aquest exercici és el següent:

• Alguna cosa va sortir malament. Estàs començant a preocupar-te i imaginar les conseqüències catastròfiques que aquest esdeveniment tindrà en la teva vida…

Bé. És hora de desafiar el pensament catastròfic. Per a augmentar l’efectivitat de l’exercici, pots utilitzar un bloc de notes i realitzar-lo per escrit. Si no tens llapis i paper a mà, pots fer l’exercici mentalment.

Ara, concentra’t i pensa, en ordre:

1. Quin és el pitjor dels casos? Si les coses empitjoressin, què passaria amb tu?
2. Quin és el millor dels casos? Si les coses fossin bé, què et passaria (en cas d’un esdeveniment negatiu, hauràs de concentrar-te en el menor mal possible)?
3. Quin dels dos escenaris és el més probable? Quina probabilitat li assignaries a cadascun?
4. Què pots fer per a canviar les coses? Quines accions significatives podries prendre per a millorar la situació?

Aquesta seqüència segueix fidelment l’estil d’atribució mental d’una persona optimista. Els optimistes no ignoren els problemes; més aviat, intenten superar-los. Llavors, després de la fase 1, en la qual identifiquen l’escenari negatiu, avancen buscant accions significatives que puguin millorar les coses.

Per contra, les persones pessimistes es detenen en el punt 1, imaginant els escenaris més catastròfics i quedant atrapades en un cercle mental negatiu (bucle).