Afavoreix l’aprenentatge la presència de tecnologia a l’aula?

El juliol passat, la UNESCO, presentava un informe: Informe de seguiment de l’educació en el món de 2023 en el qual alertava de l’ús excessiu de la tecnologia en l’educació. Indicava que, malgrat existir avantatges, també hi ha riscos que moltes vegades no es tenen en compte i que frenen, fins i tot van en detriment del procés educatiu. Els beneficis que aporten, desapareixen si la tecnologia s’usa en excés o si no existeix la presència d’un mestre.

Segons aquest estudi, l’ús d’ordinadors i telèfons intel·ligents interromp l’aprenentatge dels nens i joves, tant al col·legi com a les seves cases.

Una anàlisi que abastava a 14 països va destacar efectes negatius en la relació entre l’ús de mòbils i els resultats educatius. La davallada es va atribuir sobretot a la creixent distracció i al temps dedicat a activitats no acadèmiques durant les hores d’estudi.

Les notificacions, fins i tot la mera proximitat a un mòbil poden ser motiu de distracció, fent que deixin de parar atenció a la tasca. Una altra de les problemàtiques que van trobar era que, en involucrar-se en activitats no relacionades amb l’àmbit educatiu, feia que perdessin la capacitat de recordar i comprendre la informació. De fet, en algun dels casos, tornar a reincorporar-se a la tasca, els portava fins a 20 minuts, la qual cosa feia que la seva productivitat disminuís.

Diversos informes avalen l’ús limitat de la tecnologia a l’aula

Però aquestes informacions no són noves, ja en 2018, l’informe PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes) ja relacionava negativament l’ús excessiu de la tecnologia i el rendiment a les aules.

Aquest informe indicava que l’ús moderat de les TIC podia tenir un resultat positiu en lectura, ciències i matemàtiques. En canvi, quan es feia un ús intensiu, és a dir, major a “alguna vegada per setmana” es mostrava una disminució en les aptituds acadèmiques.

L’informe de la UNESCO afirmava també, que l’ús de la tecnologia incrementa la propensió a sofrir efectes negatius en la salut física i mental, la qual cosa afecta el rendiment escolar, d’acord amb l’informe.

El debat no ha fet més que començar i cada vegada són més els països que estan vetant l’ús de mòbils i altres dispositius a les escoles. De fet, la UNESCO reivindica que l’educació hauria de centrar-se en la interacció humana. També convida als països a debatre quant espai volem que ocupi la tecnologia a l’aula.

A quines conclusions arribem?

Després d’aquest informe, com a professors, a quines conclusions arribem? Com podem prendre decisions sobre quins mitjans triem (i quants) per als nostres estudiants durant el temps de classe?

La quantitat de mitjans digitals que utilitzem a l’aula (i com els utilitzem) hauria de dependre en gran mesura de les edats dels alumnes i del que estiguem ensenyant. En general, encara que els petits no haurien d’interactuar tant amb els mitjans digitals, els estudiants de l’ESO podrien usar-los una mica més. Alguns temes com a mecanografia, codificació o informàtica òbviament dependran més de les pantalles. Altres activitats com llegir, per exemple, a vegades es poden realitzar en una pantalla, encara que és possible que no ofereixin cap valor afegit. En general, és essencial pensar si els mitjans i la tecnologia digitals milloren l’aprenentatge dels estudiants o fins i tot li resten valor.

Ja sigui que ensenyem llengua o qualsevol altra matèria, és important considerar com la lectura en una pantalla (enfront de la lectura en paper imprès) pot afectar la comprensió lectora i el desenvolupament de l’alfabetització dels estudiants. La majoria de les recerques s’inclinen cap a que els estudiants de totes les edats tendeixen a comprendre més del que llegeixen quan està en paper que en una pantalla.

Què significa això per als professors?

Llavors, què significa això per als professors? Si oferim als estudiants un text en format digital, considerem el context i fem-nos preguntes com:

Quin tipus de dispositiu i plataforma utilitzaran els estudiants per a accedir al text? Les distraccions estan a només un clic de distància? La plataforma té característiques per a millorar la comprensió dels estudiants? Té opcions d’accessibilitat per a tots els estudiants? Ofereix als estudiants recomanacions personalitzades per a altres textos d’interès o enriqueix d’alguna altra manera l’experiència de lectura dels nens? Si no és així, podria ser més útil llegir el text imprès?

Com a docents d’avui, tenim molts mitjans digitals i moltes eines digitals a la nostra disposició. Però el que sovint falta és una reflexió més profunda del per què i el com: els aspectes pràctics de la integració tecnològica i la planificació de la instrucció. Sí, podem incorporar una eina digital, però això significa que serà efectiva per a l’aprenentatge dels nens?

El model SAMR

El model SAMR, desenvolupat pel Dr. Rubén Puentedura, ofereix un marc que pots utilitzar per a pensar críticament sobre com estem integrant els mitjans digitals i la tecnologia en les nostres classes. La S, A, M i R signifiquen Substitució, Augment (millora), Modificació i Redefinició.

Substitució

Significa simplement reemplaçar activitats i materials tradicionals per versions digitals. Per exemple, suposem que convertim les fulles de treball de vocabulari i gramàtica en arxius PDF, les publiquem en Google Drive i també demanem als estudiants que enviin allà les fulles de treball completades. En aquest cas, la instrucció i l’aprenentatge dels estudiants no s’altera molt, ja que ocorre de la mateixa manera, només que de manera online.

Millora

Significa incorporar millores i elements digitals interactius al contingut d’aprenentatge. Per a ampliar una classe de vocabulari i gramàtica, per exemple, es pot passar la fulla de treball a Google Docs. Els estudiants poden editar el document i fer el treball en línia. També, com a professor, pots agregar enllaços a vídeos útils o altres recursos sobre l’ús de comes, directament en el document. En aquest cas, hem utilitzat la tecnologia per a incrementar, però no canviar, el contingut de la lliçó.

Modificació

En aquest cas, una eina digital transforma les tasques d’aprenentatge en una mica més del que eren originalment. Per exemple, en lloc de completar les fulles de treball sols, el professor podria donar als estudiants una tasca col·laborativa, com comentar el document de Google d’un company amb preguntes, idees o suggeriments. O fins i tot podria demanar als estudiants que utilitzin una eina de debat en línia, per a crear i compartir les seves pròpies estratègies d’aprenentatge de vocabulari, que després podrien compartir amb la classe.

Redefinició

Les eines digitals permeten una reinvenció completa de l’activitat d’aprenentatge. Imagina als estudiants que es connecten per a conversar sobre l’elecció de paraules per a una redacció, com a part de la recerca i la creació de les seves pròpies llistes de vocabulari per a estudiar.

Com podem veure, el model SAMR pot ajudar-nos a ser més conscients i decidits sobre com utilitzem els mitjans i la tecnologia digitals. Cal tenir en compte que no hi ha res inherentment dolent en la tecnologia; moltes vegades, utilitzar-la té sentit, ja sigui per qüestió de temps o simplicitat.

Però si el meu pla d’estudis està replet únicament d’integració tecnològica i de mitjans que simplement substitueixen als mitjans tradicionals, llavors hauríem de qüestionar-nos algunes coses: És efectiu per a l’aprenentatge dels meus estudiants? I podria ser perjudicial perquè hi hagi un equilibri saludable dels mitjans en les meves classes?

No oblidis que la tecnologia ha d’aportar valor afegit i ocupar un temps molt limitat a les aules, si volem que sigui realment efectiva.